Road Trip III – The North of the South

On the road again!

Desde el sofà-llit de la Marta faré un resum del viatge sortint de la costa oest fins arribar a Mapua, passant pel més al nord de la illa sud.. El mapa està en procés d’il·lustració però perquè us feu una idea he fet una “xapussa”…

Un cop abandonat el càmping del que parlàvem l’ùltim post fa uns quans dies, (o setmanes, o mesos) Mokihinui, vam haver de retrocedir fins a Westport per anar en direcció al parc natural de Nelson Lakes. Tota la illa és una espècie de parc natural però fa patxoca escriure-ho.

Ens vam fer uns bons quilòmetres per arribar de nit al que suposàvem que era el llac Rotoroa, on et deixen acampar per 6 dòlars la nit i has de pagar honradament en unes caixes que hi ha sota un porxo. Nosaltres som honrats…

Aquell dia la Marta tenia mal de panxa a l’hora de fer el sopar, però a l’hora de menjar va la tia i diu:

-Home! Una hamburgueseta si que me la fotria!

I ja em veieu a mi cuinant i agafant olors de ceba com sempre!

Després d’escriure una mica a l’estimat diari de la Fumi, vam anar a dormir al son dels mils ocells i granotes que també tenen insomni. Són sons molt diferents als que estem acostumats, almenys jo, i és un plaer anar a dormir escoltant-los. I els grabo també!

Mola molt arribar a un lloc de nit perquè al matí següent tens unes sorpreses de paisatges que t’alegren el dia sencer. El llac Rotoroa era preciós fins i tot en un dia gris.

El següent llac era el Rotoiti, i allà vem fer una megaexcursió de 4 horeeees al voltant del llac fins arribar al Cold Water Hut. No hi ha fotos perquè no ens vem endur la càmara, en plan curació total.

Quan arribàvem al Hut (refugi) ja sentíem veus bastant animades i quan vem, vam o vàrem arribar hi havia un campament de nens i nenes de colònies. No ens venia massa de gust el festival perquè el lloc convidava a la pau i el silenci però eren molt simpàtics i educats i al final vam estar molt bé, nosaltres dormíem amb el professor i els nens/es a fora. Cardava fred, tot s’ha de dir, i les tendes eren rudimentàries però els nens i nenes d’aquí són una mica menys tous que a les ciutats.

Allà vam conèixer el Davos, un home de Tasmània que ens va donar 4 lliçons de recollir llenya, encendre un foc com només ho fa el Gomis i omplir el refugi de fum fins que no t’thi veus ni a un metre. Era molt ben parit! Encara ho deu ser!

Els nens van marxar a les 8 i ens vam quedar a les lliteres disfrutant del silenci. Mitja hora més tard, l’altra meitat del cole feia el relleu i es venia a instal·lar. Bien!

Ens vam curar un dia més passejant per allà, llegint, dibuixant fatal, mirant amb els nens les anguiles gegants i intentan-los espantar a l’hora dels contes de por… Només intentant-ho, no va funcionar.

Vam tornar a la furgo al dia següent i la Marta va fer una pasta boníssima que va compartir amb els ànecs de coll verd de la zona en una taula de pícnic a la vora del llac mentre jo wattsapejava.

Anàvem cap al nord, direcció al Parc Nacional d’Abel Tasman i després de passar per un poble ple de desfets que es deia Motueka vam anar a Marahau. No vam trobar cap lloc on amagar-nos amb la furgo i vam pagar un camping, dutxes ben parides, cuina per fer sopars de qualitat i esmorzars de diumenge encara que fos dimarts.

Volíem caminar una mica pel Parc Nacional però només sortir del càmping ens vam trobar una hípica i vam canviar de plans. A galopar per la platja! Ja! A mi em falten uns quants minuts de forn per galopar i la reina de l’equitació encara se’n riu de mi trotant, però va ser realment espectacular.

Després dels cavalls, un sanwichito i unes patates amb els ocells repicotejant pel nostre voltant, i carretera cap a Golden Bay.

Com que ens havíem petat el capital de dos o tres dies amb els cavalls vam parar a dormir en un lloc prohibit però preciós, quan vam arribar a la tarda a la platja de Onekaka vam decidir que ens quedàvem allà, ens era igual tot, la polícia, les multes,… allò era el paradís!

Un altre matí bestial ben distès per agafar les forces necessàries per[…]

Marta: I fins aquí el relat del Pol. Per evitar que aquest blog acabi sent imaginari de debó, acabaré jo la història.

Després de la ruta amb els cavalls (encara no puc parar de riure amb la imatge del Pol intentant trotar) vam anar a visitar les Pupu Springs amb el Popu! Li va fer tremenda il·lusió que es diguessin així. Són unes fonts d’aigua naturals que emanen de la terra formant basses d’aigües cristal·lines, considerades de les més pures del món.

D’aquí ja vam tirar cap a Farewell Spit, on dóna la sensació que has arribat al final de la illa sud. La idea era curar-nos veient la posta de sol i tot i que vam córrer per arribar a temps a la platja, vam fer salat altra vegada. El Pol amb tota la motivada volia acampar allà però era inviable, sort que estava jo per posar seny. Vam tornar a intentar dormir en plan gitano ignorant les senyals però un espavilat va venir a amenaçar-nos de que s’apuntaria la nostra matrícula i ens posarien una multa i vam acabar pagant per un càmping que, ohhh quina casualitat, era l’únic que hi havia i ell n’era l’amo! Tot s’ha de dir que era un càmping de curats!

L’endemà vam anar a fer la Hill Top Track, on vas vorejant els penya-segats que estan a tocar de mar i, per mi, dels llocs més macos vists fins el moment. Els prats eren verds a més no poder i vam trobar, entre altres, uns arbres molt graciosos que anven totalment de tort. La caminadeta fins al far i tornar va durar unes 4 hores, estàvem on fire!

Fins aquí el blog interminable que ha tardat dos mesos en editar-se… el següent procurarem (o procuraré) que sigui aviat.

Finssssara titos!

 

Com que la senyoreta de la pressa em necessita per penjar les fotos, ella és l’amiga dels animals i també dels ordinadors així que tinc la oportunitat de despedir-me jo també! adéu lectors imaginaris!!

ah ah! l el millor dels prats tan verds, suposo que estaria inclòs en “l’entre altres” coses gracioses del lloc va ser la marta imitant a un vedell, menjant herba i mugint. La imatge m’acompanyarà per sempre. Gràcies!

🙂

Advertisements

One thought on “Road Trip III – The North of the South”

  1. Quin riure!
    M’he llegit aquest blog esmorzant i quasi m’ofego!
    Sou molt autèntics nois!
    Quan ve la Fumi, ja la feia amb vosaltres! Petons i abraçades !

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out /  Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out /  Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out /  Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out /  Change )

Connecting to %s